APUNTS PER AUN ITINERARI DE NATURA

-LA CANYADA DELS PINS I DEL TÚRIA-

 

Introducció

         Els objectius que es pretenen són: 1 Aproximar el medi natural als visitants, 2 Observar i reflexionar sobre diferents aspectes del medi, 3. Sensibilitzar sobre la conservació de la Natura.

L’itinerari ens portarà a través de les pinedes fins al riu Túria. Podrem observar ambients diferents, restes paleontològiques i arqueològiques i també la influència que l’acció humana ha tingut sobre la transformació del paisatge original (conreus, incendis, silvicultura, etc.)

 

MEDI FÍSIC

La zona situada, tan sols a uns 10 Km. de València, entre les poblacions de Manises, Riba-roja, L’Eliana i Paterna, amb llomes suaus (145 m. a la lloma de les Terreries i 99m. en la lloma de Betxí) i és solcada per barrancs i el riu Túria.

Els materials són: a) de l’Era Terciària: llims, argiles i calcàries de l’època Tortoniense, en la què la mar cobria aquesta zona. Es troben fòssils de mol·luscs ostreids si gasteròpodes com les turritel·les, crustacis i foraminífers  entre altres, que indiquen aigües superficials i la línia de costa propera. B) Quaternaris: materials més recents, amb sorres, argiles, graves, conglomerats, dipositats als marges del riu. L’erosió fluvial ha format meandres suaus i terrasses.

El clima és típicament  mediterrani, amb estius secs, sense pluges importants, i la humitat mitjana és del 70 %, i varia segons la proximitat al riu.

 

MEDI BIOLÒGIC

La zona representa una reserva biològica amb gran varietat d’ambients i amb espècies protegides, amenaçades o en perill d’extinció i úniques en alguns casos.

VEGETACIÓ: és l’últim residu de vegetació climàtica que queda en la plana central valenciana.

Les màquies d’algunes zones representen la vegetació potencial del territori, amb espècies característiques com el coscoll, margalló, llentiscle, arçot, lligabosc valencià; aquestes a causa de la seua densitat i recobriment juguen un paper important contra l’erosió i ajuden a adequar els sòls per a la recuperació forestal i també són refugi de moltes espècies animals. També ocupen extenses àrees els espartars i les brolles o matollars, amb plantes característiques com el bruc, romer, esparragueres, coroneta de frare, timonet, camamilla borda i endemismes con l’albada sedosa (Antyllis henoniana subsp. Valentina) que no existeix en altres àrees a nivell mundial, la Pebrella (Thymus piperella), la bufalaga (Thymelaea argentata), rabet de gat de fulla llarga (Sideritis juryi). Timó mascle de la plana de Llíria (Teucrium edetanum) que com l’anterior sols es troben a La Canyada i al terme de Llíria, l’albada sedosa d’espiga fina (Anthyllis terniflora) endemisme de la província de València. També són remarcables els barrancs amb adelfes, la importantíssima vegetació de ribera, amb xops, salzes, bogues, canyes i joncs que permet la nidificació d’aus, algunes migratòries, i les pinedes de pi blanc pel seu alt valor paisatgístic, darrerament mols afectades per la contaminació ambiental i els paràsits.

Es pot estudiar les propietats medicinals de les plantes, la seua adaptació al medi, la vegetació al llarg de les estacions, la regeneració després de l’incendi.

FAUNA: existeix una gran diversitat animal (hi ha més animals que vegetals) però, per les estratègies que utilitzen per a passar desapercebuts, fa difícil trobar-los. Però amb un poquet de paciència i sentit de l’observació podrem descobrir un niu de tallarol en les coscolles, de senyoreta en les rames seques dels pins, o al riu algun niu de polles d’aigua, escabussonet i blautets, orugues de processionaira, esquirols i algun conill, etc.; de tota manera les millors èpoques per l’observació són la primavera i l’estiu.

Es poden observar insectes, miriàpods, aràcnids; es troben peixos com el barb comú, la madrilla i la colmilleja o aranya; amfibis com el gripau, sapo partero común, sapillo moteado, granota verda; rèptils com tortuga aquàtica de rierol, serp o culebra de herradura, serp pardalera o culebra de escalera, serp d’aigua, serp o culebra lisa meridional, fardatxo o lagarto ocellado, sangrantana; aus amb espècies reproductores com l’Escabussonet o Zampullin chico, el Gomet o Avetorillo común, Coll verd o Anade real, el Gomet o Avetorillo común, Xiuladoret o Andarrios chico, Colom tudó o Críalo, Tórtora, Cucut reial o Crialo, Cucut, Cuco, Mussol, Saboc o Chotacabras pardo, Abellerot o Abejarruco, Blauet o Martin pescador, Palput o Abubilla, Formiguer o Torcecuello, Petronila o Totovia, Cogullada o Cogujada, Oroneta o Golondrina, Parpalló o Avion roquero, Colomat o Avión común, Titet d’hivern o Bisbita común, Pinteta blanca o Lavandera blanca, Cuetet groc o Lavandera cascadeña, Botxí o Alcaudon real, Capsot o Alcaudon común, Corrot o Carricero tordal, Ruiseñor bastardo, Estaranyit o buitron ,Tallarol o Curruca cabecinegra. Mastegatatxes o Papamosca gris, Blanqueta o Papamoscas cerrojillo, Pujasoques o Tarabilla común, Rossinyol o Ruiseñor, Merla o Mirlo común, Senyoreta o Mito, Primavera, Carbonero garrapinos, Totestiu o Carbonero común, Raspinell o Agateador común, Cadernera o Jilguero, Verderol o verderon común, Gafarró o verdecillo, Teuladí o gorrión común,  Estornell o Estornino pinto, i la Garça o Urraca; també podem trobar Mamífers o les seus senyals de Eriçó moruno, Eriçó, Musaranya comú, Musaranya nana, Rat-penats, Conill, Rata dormidora grisa o Liron careto, Esquirol comú, Rata, ratón de campo, rata o ratolin de campo, Rata o rata campestre, Rata común, Talpó o rata de agua, Geneta o gineta, Mustela o Comadreja, Rabosa o zorro, i Senglar o Jabalí.

Es podria estudiar les empremtes, egagròpiles, etc.

 

ACTIVITAT HUMANA

POBLAT DE L’EDAT DEL BRONZE I RESTES ROMANES
         Les anàlisis de les restes trobades en el jaciment del Bronze daten entre el 2102 i el 1770 a.C.

Situat en una lloma, prop del riu, i sense murades defensives, era el centre de les activitats econòmiques de la població que habitava en el pla. Presenta un complex sistema de terrasses i una gran estructura en la part central de la lloma, que tenia murs de pedra i sostre de fusta i terra, sostingut per branques de carrasca. L’interior fou utilitzar com magatzem, segurament comunal, de cereals la vaixella ceràmica, el telar, els molins  i molederes, i els forns. En els plans circumdants banyats pel Túria conreaven cereals com  la civada, i caçaven cérvols, cabirols, cabres monteses, uros i porcs senglars.

Com activitat complementària es pot visitar el museu Arqueològic, on es poden observar restes del poblat.

També es troben restes d’un  aqüeducte romà i al marge sud del riu l’assentament romà de València la Vella.

 

ALTRES PUNTS RELACIONATS AMB L’ACTIVITAT HUMANA

- El naixement de la sèquia real de Montcada i la de Quart que reguen l’Horta valenciana.

- Masies riberenyes, com la de la Vallesa de Mandor, antiga masia d’inquisidors del S. XVI-XVII, amb un conjunt d’edificacions de caràcter residencial senyorial i agrícola; la Masia de Vélez, la Masia de Febo, en estat ruïnós, etc.

- L’estació depuradora de Aigües potables de València (pot ser visitada).

- Activitats tradicionals com l’apicultura, conreus de secà i de regadiu.

 

Però la sèrie d’agressions que atemptem cada dia a la zona són nombroses: extracció de gredes de riu; pressió urbanística; cacera indiscriminada i pesca furtiva; incendis i silvicultura; abocadors; tala de pins per a tallafocs, ubicació de la depuradora del Túria i els seus accessos, torres d’una nova línia d’alta tensió, transformacions agrícoles ; contaminació d’aigües amb pesticides; enverinament i trampes d’animals; etc.

 

Darrerament front a les agressions, de tota mena, que apunten a una destrucció quasi irremeiable de l’entorn, cal destacar l’augment de la consciència medioambiental ciutadana, agrupada al voltant de la “Coordinadora per a la defensa del bosc metropolità dels marges del Túria”, que ha aconseguit que la zona puga ser declarada com a Paratge Natural Municipal (si hi ha voluntat política!) i puga ser conservada per les generacions futures.